Avui fa justament un any que vaig agafar un avió. No m'esperava un viatge qualsevol, m'esperava una de les millors experiències de la meva vida. I fa 8 mesos, quan en vaig tornar, vaig prometre que tornaria a escriure en aquest blog per "tancar" l'experiència. M'ha costat això, 8 mesos (que Déu n'hi do!), però per fi ha arribat el moment de tancar el blog Leonardo.
Fa una mica més d'un any, al SOC ens van dir que una Leonardo (una beca Leonardo, s'entèn) et canviava la vida. Tot el grup vam riure. "No pot ser per tant!" vam pensar. Però és per tant i per més.
Jo vaig tenir la grandíssima sort de compartir la beca amb les millors persones que l'atzar podia haver triat per mi (i ja se sap que, quan la companyia és bona…), les dues famílies d'acollida van ser fantàstiques i, sobretot amb el Gilbert i l'Anna, vaig aprendre moltes coses (fins i tot a cuidar gallines!). També hi havia tots els Erasmus de la NEWI, els espanyols de Wrexham, i totes aquelles persones que es van anar creuant pel camí de Gal·les. De la feina no me'n puc queixar, a més, la gent que em vaig trobar a Calon FM va ser genial: l'Oliver, la Nadira, la Sally, el Simon, el Dave, la Karina… Érem com una gran família radiofònica i, a la nostra manera, tots ens cuidàvem a tots. Com també fèiem els Leonardos! Quan un estava trist n'hi havia nou que l’animaven, i això fa molt fàcil viure lluny de casa i de la família.
Per això quan dic que va ser una de les millors experiències de la meva vida no ho dic per dir, ho dic perquè ho penso de veritat, i perquè sense la Leonardo ara mateix jo no seria com sóc.
Si voleu us explico un secret. El millor d'aquestes experiències és que tenen un principi i un final, no poden durar per sempre, i la meva es va acabar un 3 de maig. Com vosaltres mateixos haureu pogut comprovar, a mi m'ha costat bastant "tancar-la". Però ara em quedo amb el millor de Gal·les, amb tots els moments, les persones i els records que ja no em prendrà ningú, perquè són meus i de tots els meus Leonardos, de les nou persones que un 12 de gener van entrar a la meva vida per canviar-la, i a millor!
Gràcies a tots els que vau ser amb mi allà, i moltíssimes gràcies també a tots els que em vau seguir des d'aquí, éreu la meva finestreta amb "casa" i això no es paga ni amb tot l'or del món.
Besitos a tothom!
.jpg)
I una mica més de prop.
Besitos a tothom!
